Skip to content

Donuetes: un sacrifici

Donuetes: un sacrifici.

Donuetes: un sacrifici

Sí, és exagerat, ja ho sé, però ho he donat tot a una ONG de no sé què del món. Després he cridat el fuster i el pintor. M’he quedat neta, de roba i de diners, però l’olor se n’ha anat. Un sacrifici, necessari, dels que s’han de fer quan s’han de fer. 
Sent, clarament, com elles encara em critiquen i no paren de xarrar, i xarrar i malparlar de mi. No tenen consideració, ni miraments! Són de por. Sort que sóc decidida i no m’amoïne, que si no…Elles bé que saben que no és culpa meua, que tinc l’olfacte molt delicat des que va passar tot allò de Manel, i l’avortament…He pres una decisió  i la mantindré. Era precís, precís que l’olor a naftalina desapareguera. Ella o jo. Amb la salut no es pot jugar, ni que estigam en crisi. A mi plim. Jo sempre estic en crisi, i l’olor de boletes d’alcanfor i espigol se’m quedava enganxada en la gola i no em deixava respirar. M’ofegue amb les olors, és la mateixa sensació que quan estàs plena d’odi, de ràbia. Segur que em podeu entendre perquè és com la sensació que vas sentir el dia que se’t va morir el teu home, de repent, un segon i au,sola. I s’assembla a la mateixa ràbia que t’omplí el dia que vas veure, casualment, com el teu estimat Pere es menjava la teua amiga Paqui, com si fóra un caragol, corfa i tot. I, justament tu, saps que vull dir perquè vas perdre els rulls el dia que la teua filla menuda et confessa que estava embarassada però ni de conya pensava avortar.
Vosaltres podeu dir-me que no és igual, però les boletes me les posà ma mare i això que la vaig advertir que no volia de cap de les maneres seguir eixa tradició, bé ella ja sap que ni eixa ni cap…Compreneu que la desesperació i la necessitat ve a ser molt pareguda. A més a més he intentat resoldre-ho d’una forma més normaleta, ja porte dues setmanes netejant, rentant i ventilant els roperos, i la roba, i els bolsos, les sabates, les bragues i primer m’he constipat que he aconseguit desfer-me’n. Per això, contra els sentiments negatius i les olors intenses, decisions fermes i renovació total.
Anuncis

El que jo vull és no oblidar, Victoria Kent

 

 

Avui la vida per a la dona és tan brutal com per a l’home, jo diria que la maltracta amb mes duresa que a ell, perquè la dona davant de la violència estarà sempre desarmada. La dona ha conegut en aquesta guerra totes les humiliacions i tots els sacrificios; res li ha estat perdonat. Exiliada, perseguida, vexada, empresonada o deportada, la seua pàtria s’ha convertit en una llar abandonada. 

L’exili és una font inesgotable de sofriments. El home fora de la seua pàtria és un arbre sense arrels i sense fulles. Lluita per mantenir-se ferm sobre la terra i ningú pot descansar sota la seua ombra. Pel que fa a la dona, crec que ha arribat el moment de fer-li  justícia en aquest terreny.  […] s’ha dit que l’exili és un dolor més profund per a l’home que per a la dona, perquè per a la dona la pàtria és la seua llar i la seua llar va amb ella. No cal dir que aquesta i d’altres són opinions masculines, en general, d’homes bandejats.!

 Els meus quatre anys a París, (1948) de Victòria Kent 

 

 

 

 

 


El 26 de setembre de 1987, va morir a Nova York, Victoria Kent  una de les dones espanyoles més importants d’aquest segle, amb Federica Montseny, Margarita Nelken, Dolores Ibarruri i Clara Campoamor. Avui oblidada, gràcies a ella molts desgraciats, condemnats per la sempre justícia espanyola, es van veure lliures de cadenes i van recuperar la seua dignitat humana.
Ens han quedat les paraules de Victòria Kent, clares, contundents com diuen que era ella. Kent apel·la a la seua pròpia memòria.Tem que la història que s’escriga siga distinta, que s’esborre la veritat i que uns altres facen la Història, i conten el que vulguen. «El que jo vull és no oblidar». Ni nosaltres tampoc. 
L’aportació de V. Kent a la Segona República, a més de política i jurídica, va ser ètica, perquè les seues posicions en tot moment van tenir la coherència i l’honestedat tan escasses en altres polítics: la seua dimissió en no aprovar-se el seu pla de presons, la seua col·laboració en l’exili i la seua posició final en la transició, mantenint la seua coherència republicana per sobre de la fórmula política que va adoptar la Constitució, i que la va fer retornar al seu etern exili on va morir. Podem trobar ací els seus errors, però també la seua grandesa. 
Però a més a més Victoria va ser un figura popular, he llegit en la xarxa que els famílies republicanes parlaven d’ella amb veneració, com és parla dels models, de les figures exemplar, i la recordaven en la intimitat. Tenien present la imatge de la directora general de Presons en 1931. La dona que entrava acompanyada per periodistes, en les brutes i destartaladas presons de la monarquia, amb els presos famèlics, amuntegats en barracots repugnants, mentre els magatzems apareixien curulls de menjar en una definició molt grafica del que significà el canvi de règim.  I supose que per això la seua fama arriba al carrer i formà part d’una revista frívola Les Leandras, que canta la popular Celia Gámez: «Se lo pues decir / a Victoria Kent, / que lo que es a mí / no ha nacido quién».

Una dona pública
Al maig de 1931 com Directora General de Presons, seguint el llegat de Concepción Arenal, inicia una profunda reforma penitenciària que finalmente serà la causa de la seua dimisió. La innovació del propi concepte de pres.La millora de les condicions higièniques, d’adaptació de les presons, permisos per als presos; construcció de presons de dones ; La laicidad en l’exigència de comportament; creació del cos auxiliar de dones, que substitueix a les Germanes de la Caritat.; la reinserció real del pres.; Establiment dels vis à vis, permisos carceraris controlats per circumstàncies excepcionals, i millora en el tracte personal. Quan el govern de Azaña no li aprova les seues reformes, ella deixa el carrec. 

Una constitucionalista
Com explica María Luisa Balaguer  en Victòria Kent: vida i obraaquesta  va intervenir molt activament en les deliberacions de la Càmera que va discutir el projecte de Constitució de la República i  va presentar algunes esmenes importants:
– Art. 1. Espanya és una republica de treballadors, liberal en el principi, democràtica en el fonament i social en l’orientació. El poder civil, únic que existeix, procedeix del poble. Tota autoritat i jerarquia social li està subordinada. 
– Altra esmena important ho va anar a l’Estat laic. L’art. 25.3 del projecte deia que ningú podia ser compel·lit a declarar sobre la seua confessió religiosa. Ella va afegir «ni aquestes creences exerciran influjo sobre cap classe de relacions civils». 
– Altra aportació important va anar respecte del dret de família, l’equiparació de fills legítims i il·legítims, protecció de la infància i maternitat, igualtat de retribució salarial entre homes i mujeres, el dret de manifestació a l’aire lliure. 

Una activista
En 1924 es doctora en Dret i és la primera dona espanyola advocat de Madrid, es converteix en la pionera dels advocats laboralistas, funda el Sindicat Nacional de Dones advocades. Defensa en 1930 a Alvaro de Barnús, membre del Comitè Revolucionari Republicà, detingut i processat juntament amb els quals després van formar el primer Govern de la República, arran de la revolta de Jaca, sent la primera dona que actua davant un Consell de Guerra. 
En 1937 és nomenada secretària de l’ambaixada d’Espanya a París. En 1939 el seu nom figura entre els quw la policia franquista lliura a les autoritats de Vichy, s’amaga en l’ambaixada de Mèxic , Va Ser jutjada pels tribunals de Franco i en l’octubre de 1943, quan encara estava en Paris, el Tribunal contra la Masonería i el Comunisme, la condemnava en rebel·lia a 30 anys de presó, amb les accessòries d’inhabilitació absoluta i expulsió del territori. L’acusació és de masonería i comunisme. .
En 1944 crea a França la Unión d’intel·lectuals espanyols. En Nova York va fundar i va dirigir la revista Ibèrica des de 1954 a 1974, en la qual publicava les notícies arribades des de l’estat espanyol per als exiliats republicans en Estats Units.

El que jo vull és no oblidar, Victoria Kent.

Telegrames urgents

Telegrames urgents.

Estellés segons Fuster: fabulosament extens, genialment obscé

 

Ens hem volgut afegir també enguany a la celebració de l’aniversari del poeta, a la II Diada d’Estellés, que ha promogut Víctor Pàmies. Hem passat l’estiu en companyia de Joan Fuster, gràcies a la col·leccióCorrespondència, que edita 3i4 i que ja compta amb 12 volums, per això podem compartir amb vosaltres què en pensava l’assagista del poeta, de la poesia, dels criteris editorials, de la crítica literària.
Llegim poc, massa poc, les autores i els autors valencians, per això reclamar-los i bolcar-los a la xarxa és una activitat que no hem de deixar de fer perquè és ben trist que Fuster, Valor, Estellés i tutti quanti, encara, siguen poc coneguts.
Ballem. Manola Roig
“No m’han donat mai cap raó mitjanament respectable que em convença que la poesia ha d’ésser un sostingut refilet de rosinyol (tot i que no tinc res a dir contra els refils, ni contra els rossinyols, ni contra els enginyers agrónoms). Si et faig aquestes observacions és perquè últimament m’he sentit incómode llegint alguns il·lustres historiadors de la literatura, els quals no saben resistir la temptació d’exhibir llur pruderie [beateria] en un moment en què resulta radicalment inoportuna … La pornografia … pot ésser matèria de literatura, tant com la devoció a qualsevol sant … Un dia, el senyor Riba em deia que l’Alpha no ha publicat el Rabelais del general Faraudo … per por que s’escandalitzassen els habituals clients de l’editorial … ¿Què vols que et diga? Aquesta ingerència de la moral (d’una moral) en la història i en la crítica literàries, em sembla impertinent, o si més no indiscreta. Una vegada embalats, hi podem fer intervenir, a més de la moral, les nostres idees polítiques o les nostres preferències en futbol”.
                                     Carta de Joan Fuster a Antoni Comas, 7 de març 1955


“L’Estellés no ha publicat –em penso– res més, després del Donzell amarg. Té en premsa un volum titulat La clau que obri tots els panys, que, en la meva opinió, és un bon llibre. A estones (només) molt realista i tot. I d’un localisme divertidíssim, que les vostres refinades antenes metropolitanes no arribaran mai a copsar. Però l’Estellés és un animal estrany, i el llibre, en proves corregides, s’està morint de fàstic als calaixos de l’editor … L’Estellés és un poeta de més categoria que la major part dels Palaus, Triadús, Barats, Romeus, etc., de la meva generació (que és la seva). Les tres obretes que ha publicat no donen la mesura de la seva producció, que és fabulosament extensa, genialment obscena en alguns passatges, i d’una qualitat molt irregular. És un cas ben trist que sigui poc conegut”.
                                                                               Carta de Joan Fuster a Joaquim Molas, 19 d’octubre 1962

Estellés segons Fuster: fabulosament extens, genialment obscé.

Estem treballant

 

 

 

Poesia visual, série: Estem treballant

 

 

Tornem a la rutina, tornem sense por. Portes i finestres obertes ens fixem un camí que, necessàriament haurem de recórrer. La pols no impedirà que mirem. Rovellades o no, la realitat també s’obre. Tu, jo, nosaltres i la resta de pronoms que encara coneixem. 

Estem treballant.

Stem d’estiu:horitzó

 

Stemd'estiu:horitzó

Dalt, tempta i mira. Un semicercle conté el món. Pedra, grava, matoll i filera. Mans poderoses que trenquen paisatges. Blau i blau, blau contra blau. Verd i verd, verd contra verd. Canya, aigua, pedra. Puja dalt, tempta i mira.

Hello world!

Welcome to WordPress.com. After you read this, you should delete and write your own post, with a new title above. Or hit Add New on the left (of the admin dashboard) to start a fresh post.

Here are some suggestions for your first post.

  1. You can find new ideas for what to blog about by reading the Daily Post.
  2. Add PressThis to your browser. It creates a new blog post for you about any interesting  page you read on the web.
  3. Make some changes to this page, and then hit preview on the right. You can always preview any post or edit it before you share it to the world.